Per a una persona més o menys agnòstica com jo, la Setmana Santa granadina em va impactar sobretot pel fervor religiós que despertaven les imatges sagrades. L'esperit religiós no està renyit amb el bon humor, la beguda i el gaudi, tanmateix l'aspecte més superficial de les cofradies em recordaven el cantó més obscurantista de la religió. Natzarens amb túniques i "capirotes" que resulta impossible no comparar amb el Ku Kux Klan, "camareras" vestides d'un negre escrupolós, les imatges de les verges amb expressions de patiment, Jesucrist patint de pujada al Calvari o clavat a la creu,... Una societat moderna no pot sustentar-se en el sentiment de culpabilitat que la religió cristiana vol transmetre als seus fidels. Però tot i que la setmana Santa granadina poc té a veure amb la meva forma d'entendre el món, aquí deixo un testimoni fotogràfic d'una realitat social d'un gran interés antropològic.
Sau, 15 anys després!
Fa 1 any
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada