El Luis Ganzábal Sautu va néixer l'any 1922. Fa de pastor a Urduña, ciutat de Bizkaia en territori d'Araba. És natural de Laudio, però es va casar amb una dona d'Urduña i ja s'hi va quedar a viure. Fa dos anys que és vidu. Camina al costat de les seves ovelles des que era jovenet, i en fa tant, que als seus 86 anys no recorda la data precisa. Però no li importa gaire, diu que des d'abans de la Guerra Civil. Tanmateix afirma que si tornés a néixer, escolliria l'ofici de pastor sense pensar-s'ho dues vegades. S'enorgulleix de les seves ovelles perquè són latxas, una classe només existent a Euskadi, llet de les quals, se'n fa el famós formatge d'Idiazabal.
Sovint acostuma a passar que el secret per ser feliç, consisteix en no demanar-li gaire a la vida.
Sovint acostuma a passar que el secret per ser feliç, consisteix en no demanar-li gaire a la vida.
11 comentaris:
¡Josep!
Que te sigo leyendo, tío.
Me gusta mucho la composición de la primera foto.
Qué bueno todo lo que haces últimamente.
Enhorabuena otra vez
Quina enveja de vida sense estrés!
M'agrada sobre tot la primera, perquè és una foto que té una història encara que no l'expliquis.
Bones fotos i bones vacances!!! Parlant de pastors has vist "El Somni"? Va de l'última transhumància d'un pastor Gironí.
Per cert, ja en pot estar ben orgullós el senyor Luis de les seves uelles, són ben curioses, llanudes de cap a potes.
Así es Josep, lo más sencillo, ir viviendo sin exigencias y aceptando, pero también sabiendo defender lo que eres con nobleza.
Me encanta la primera, ese verde y todas las ovejas de trasero me resulta divertida a la vez que bonita con la cara curtida del pastor Luis :)
Interesante, no sabía que eran únicas de esa tierra y tampoco lo del queso, y eso que me lo he comido alguna vez
Yo es que quiero que me visites en el otro blog, si pesadina :) jeje... y si te gusta lo que ves me lo dices, si no también... entonces ya sabré por qué no vuelves :) Pido igual que niña chica ¿te das cuenta? Una vez descubierto quien eres has de actuar en consecuencia,sin ambages...
Un abrazo
El teu bloc és molt interessant i reflexiu alhora,
bones fotos i text que l'acompanyen,
salutacions,
cristina
Si senyor, quanta raó tens, la felicitat moltes vegades passa per no crearnos expectatives i viure tal com bé la vida.
Molt bones les fotos i el comentari. M'agrada especialment la primera foto: sembla que amagui realment els secrets del pastor.
A part de quedar enbadalida amb aquesta mena d'ovelles, la veritat és que tens més raó que un sant. Signo la teva darrera afirmació. És aleshores quan la vida t'acaba sorprenent. Aquesta frase ens l'hauríem de repetir, almenys un cop per setmana.
Hermosas fotos, y si ciertamente para ser feliz no se necesita mucha cosa!!!... un abrazo
Quina foto molt maca!! Salutacions des de Finlàndia. no, avui des de Barcelona però...
Publica un comentari a l'entrada