"Der Rufer" / "El que crida" /"Who scream""Der Rufer" ("El que crida") és el nom d'aquesta escultura que el maig de 1989, uns mesos abans que caigués el mur de Berlin, es va ubicar molt a la vora de la Brandemburg Tor, entre la Parisien Platz i la Strasse 17 des Juni. Als seus peus hi figurava una placa amb un vers del poeta italià Francesco Petrarca que deia: "Jo vaig pel món i crido pau, pau, pau".
L'obra original va ser esculpida per Gerhard Marcks l'any 1966 i mesurava tres metres. L'escultor va donar el motllo per que se'n fes una rèplica que esdevení tot un símbol de la caiguda del mur i de la posterior reunificació d'Alemanya, ja que des de la seva ubicació al costat oest de Berlin, convidava els berlinesos de l'est a signar la pau.
La fotografia va ser feta el juliol del 2001. Malauradament, el desembre de 2006 el "Der Rufer" ja havia desaparegut.
Actualment es poden trobar rèpliques del mateix motllo de "Der Rufer" a altres indrets del món. L'autor mai no li va donar un sentit precís a la seva obra, tanmateix cada rèplica s'ha impregnat del context i lloc on s'ha exposat. L'escultura situada a Perth, Austràlia, representa una commemoració a les víctimes de la tortura.
5 comentaris:
Es una escultura molt explícita. Llàstima que l'hagin fet "desaparèixer" a Berlin.
Gràcies per la teva visita al meu blog. Ja saps ón trobar-me.
Salutacions!
Quina llàstima que ja no sigui a Berlín aquest crit pacífic! Molt interessant, Josep M.! Berlín encara és un viatge pendent per a mi!
Aquesta imatge té el poder dels símbols i, un crit per la pau, és un símbol que no hem d'oblidar mai. Fixa't, Petrarca, que va viure al segle XIV, ja en parlava. Gràcies per penjar una imatge amb tanta significacació.
M'ha recordat a "El Grito" de Munch.... no sé si pel títol que predisposa, o la cara de l'estàtua que s'assemble al quadre.... Gent com tu ens la deixa de record, encara que físicament ja jo hi sigui.... Berlín és viatge pendent.... Salutacions :)
El que llama, así me lo ha traducido el traductor. Si, pienso que es más apropiado, llama a la paz, al corazón de los hombres para que la sientan dentro de si... Es curioso lo que comentas, qué desapareció... pero, también me llama la atención que se hayan hecho réplicas. Es como si se trasmutase... y así entonces nunca desaparecerá.
¡Llamemos todos a la paz!
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada