Amb aquest article i document fotogràfic em proposava que els habitants del barri del Carmel de Barcelona fessin una crítica de la situació física i social de l'entorn on viuen. Un dels temes que semblava inevitable que hi aparegués era la tragèdia que va succeir l'any 2005 arrel de la perforació defectuosa del subsòl per la construcció del metro. Però en un sentit negatiu, van aparèixer molts més temes com les fortes pendents, la falta d'activitats d'oci per la gent jove, l'aspecte degradat de les zones boscoses i ajardinades, la falta d'higiene del barri, o l'aïllament de la resta de la ciutat. Com a aspectes positius van parlar del caràcter afable i popular de la seva gent, el paper del mercat com a punt d'interacció social, les zones boscoses, la fisonomia de poble de certes parts del barri tot i que en vies de desaparèixer, o el gran nombre d'autobusos que els comunicaven amb el centre de la ciutat.
En general, els habitants del Carmel entrevistats feien referència sobre la nova immigració com un fenomen que els hi feia recordar les seves pròpies arribades també com a immigrants al barri. Un jove nascut al barri però, verbalitzava cert rebuig a aquesta nova immigració extra-comunitària com a quelcom que no és nostre, que no és propi del país.
Pel que fa al fenomen de l'Okupació, l'estil de vida despreocupat i provocador, i les robes un tant estrafolàries despertaven molt desconcert i desconfiança en la gent més gran.
Aprofito per donar les gràcies a les persones del Carmel que em van ajudar a donar-li forma a aquest reportatge.
