ELS HABITANTS DEL CARMEL PARLEN (Un barri exposat a crítica)

Amb aquest article i document fotogràfic em proposava que els habitants del barri del Carmel de Barcelona fessin una crítica de la situació física i social de l'entorn on viuen. Un dels temes que semblava inevitable que hi aparegués era la tragèdia que va succeir l'any 2005 arrel de la perforació defectuosa del subsòl per la construcció del metro. Però en un sentit negatiu, van aparèixer molts més temes com les fortes pendents, la falta d'activitats d'oci per la gent jove, l'aspecte degradat de les zones boscoses i ajardinades, la falta d'higiene del barri, o l'aïllament de la resta de la ciutat. Com a aspectes positius van parlar del caràcter afable i popular de la seva gent, el paper del mercat com a punt d'interacció social, les zones boscoses, la fisonomia de poble de certes parts del barri tot i que en vies de desaparèixer, o el gran nombre d'autobusos que els comunicaven amb el centre de la ciutat.

En general, els habitants del Carmel entrevistats feien referència sobre la nova immigració com un fenomen que els hi feia recordar les seves pròpies arribades també com a immigrants al barri. Un jove nascut al barri però, verbalitzava cert rebuig a aquesta nova immigració extra-comunitària com a quelcom que no és nostre, que no és propi del país.

Pel que fa al fenomen de l'Okupació, l'estil de vida despreocupat i provocador, i les robes un tant estrafolàries despertaven molt desconcert i desconfiança en la gent més gran.

Aprofito per donar les gràcies a les persones del Carmel que em van ajudar a donar-li forma a aquest reportatge.

MASADA EN L'INCONSCIENT COL·LECTIU JUEU (Març de 2007).

Masada és una fortalesa contruïda pel rei Herodes el Gran en un altiplà que s'eleva a 400 mt. sobre el nivell del mar, enmig del desert de Judea. L'any 70 a.c. les legions romanes havien sotmés tota Palestina amb la conquesta de Jerusalem i la destrucció del Temple. Però dos anys després encara existien un grup de jueus lliures atrinxerats a la fortalesa de Masada. L'any 73 a.c., entre 10.000 i 15.000 legionaris dirigits pel governador Flavius Silva van trigar tot un any en conquerir-la, construïnt una rampa de terra reforçada amb vigues de fusta que encara d'avui en dia es pot veure en el cantó occidental de l'altiplà. En entrar els romans a la fortalesa, els seus habitants s'havien suicidat i cremat tots els queviures i pertinences. Preferien morir com a homes lliures i amb dignitat que no pas viure com a esclaus sotmesos als romans.

Segons Luís Reyes Blanc al llibre "Viaje a Palestina", el mite de Masada està ben present en l'imaginari col·lectiu de la població ultraortodoxa jueva. Patria o mort. El suicidi ritual abans que entregar la Terra Promesa per Yavhé als àrabs i palestins. I no cal recordar que Israel disposa d'arsenal nuclear com per acabar amb el planeta!

Telefèric que puja fins a la fortalesa de Masada.

Els esdeveniments de Masada, mite molt arrelat en l'imaginari col·lectiu de la nació hebrea.

Restes d'una cisterna d'aigua dins de la fortalesa.

Rampa d'assalt construïda pels romans per conquerir la fortalesa de Masada.

Vistes del desert de Judea i del Mar Mort des de l'altiplà de Masada.

ESTAMPES DEL SANT JORDI 2007

Com cada any les Rambles de Barcelona s'omplen de gom a gom per la festa de Sant Jordi.

La Fira d'entitats de Sant Jordi al Palau de la Generalitat.

"De la Vega, pero que guapa y moderna eres!"

Ara que arriben les eleccions municipals al nostre país, el gest del Montilla regalant-li un llibre en català a la De la Vega que però, aquesta mai no es llegirà (ella tampoc no parla català en àmbits reduïts), resulta d'un simbolisme evident. Amb aquest gest davant les càmeres de tots els periodistes ens vol trasmetre a tots els catalans, la bona predisposició dels socialistes espanyols envers la nostra identitat catalana. Bé, no són el Partit Popular ni molt menys, però Catalunya no pot viure de gestos simbòlics. Volem fets i això passa per una revisió de la Constitució espanyola on totes les nacionalitats hi tinguem un pes específic i en peu d'igualtat.

Què la immigració no s'integra? Potser és que sense papers no els hi estem donant la possibilitat de fer-ho.

Que a ningú li quedi el més mínim dubte sobre la festa de Sant Jordi! Del que es tracta és de vendre i comprar, l'esència del nostre sistema i la raó de ser de les nostres vides. "Compre'm una rosa o un llibre i t'estimaré una mica més!". Tanmateix, el mal és menor quan el que es compren i es venen són roses i llibres.

L'amor no té edat.

La creuada laica de Leo Bassi li dóna un toc d'humor cínic a unes Rambles farcides d'amor, de compra i de venda.

Fotografia d'una possible cloenda de festa?