Pidolaire a la Conaught Place, indret de New Delhi on per a mi la desigualtat social es mostra d'una forma especialment cínica.
Els entesos en l'Índia calculen que el sistema de castes té una antiguitat d'uns 3.500 anys com a mínim.
Al Rig-Veda escrit aproximadament el 1.500 a.c., s'explica la justificació mítica del sistema de castes: "De la boca (de l'Ésser Suprem) sortí el brahaman, dels seus braços el kxattriya (guerrer), de les seves cuixes el vaïxya (comerciant), el xûdra va néixer dels seus peus".
Posteriorment el filòsof i pensador Manu va reglamentar d'una forma més precisa el rol de cada casta: "Per protegir l'univers l'Ésser Suprem va assignar deures i funcions separades a aquells que nasqueren de la boca, dels braços, de les cuixes i dels peus. Als Brahamans els assigna l'ensenyança i l'estudi dels Veda, el sacrifici per ells mateixos i pels altres, la donació i recaptació d'almoines. Va donar l'ordre als Kxattriya de protegir el poble. Als Vaïxya els prescriví pasturar els ramats, comerciar, prestar diners i cultivar la terra. Va prescriure una sola obligació als Xûdra: servir humilment les altres castes". Més endavant s'afegirà un nou grup, els Harijan o Dalits (els oprimits, com els anomenava Ghandi o els intocables, nom que reberen dels colonitzadors anglesos). Aquests no naixeren del cos de Brahama, l'Ésser Suprem, per tant no se'ls considera com a persones, és un grup impur i que contamina les castes. Encara en moltes zones rurals de l'Índia són equivalents a un gos o un porc.
Personalment no nego que el sistema de castes no pugui tenir certs aspectes positius en relació a l'organització social. Tanmateix, per a mi és un clar exemple de com a través del mite i la religió se sustenta una societat que crea un grup d'esclaus en el cas dels Xûdra i un grup d'exclosos en el cas dels Dalits per tal que els rics puguin seguir essent rics sense el perill de deixar de ser-ho. A més, amb la idea del Kharma i la reencarnació s'assegura l'obediència cega i submissa de les castes més desafavorides.
Tots els oficis bruts com els de paleta, tradicionalment han pertanyut a la casta dels Xûdra. La fotografia està feta a la Shivala Road de Varanasi, estat d'Uttar Pradesh.
Venedors de bunyols al barri de Paharganj, a New Delhi. Els botiguers pertanyen a la casta dels Vaïxya
Un botiguer del Main Bazaar de Paharganj, barri de New Delhi, ha ordenat amb un to intransigent a una noia que escombri els tolls d'aigua que queden davant de la seva botiga. Segons el sistema de castes, els Xûdra van néixer per servir les altres castes.
8 comentaris:
Estic realment impressionada amb aquest document. És un món tan diferent! La veritat és que en sé ben poc d’aquesta cultura i ha segut enriquidor el teu text i emocionants les imatges.
Em sembla terrible que hi hagi persones condemnades a una vida sense futur esperant la reencarnació com a única possibilitat de canvi en el seu destí. Què bé muntat ho tenen alguns!.
Gràcies per aquest document
Estic completament d'acord amb el que dius del sistema de castes... coneixia una mica el tema tot i que no he viatjat mai (encara) a l'Índia. És terrible que encara al segle XXI es parli de castes. Gràcies per l'escrit i les fotos!
Hola Josep Maria
Abans de res, agrair-te que t'hagis passat pel meu blog, a més de dedicar una estona del teu temps a comentar-me alguna de les meves imatges.
He estat mirant per damunt el teu viatge a la Índia, quant tingui una "estoneta" te les comentare com cal.
Gràcies per afegir-me a la teva llista, faig el mateix.
Fins ara
Primer de tot , gràcies per afegir-me a la teva llista. Gràcies també pels teus comentaris al teu blog. He estat mirant el teu blog i veig que tens bon material que requereix una estona.
dani
desgraciadament no les he fet, és una recopilació de la fauna d'Africa, te he linkat al meu blog i així ens mantenim en contacte
una abraçada des de Reus
(si em vols veure com a fotògraf passa per aquest post
http://telamamaria.blogspot.com/2009/01/sevilla-hdr.html)
Quina putada ser dels Xûdra o dels Dalits. Sembla mentida que encara avui puguem viure en un món tant diferent, tant diferemciat.
Por lo que yo sé es una utopia que se puso en funcionamiento y ahí está aún a día de hoy, eso si, ya no del mismo modo que hace siglos.
Te dejo un enlace a mi blog, no tengo pretensión alguna, sólo me apetece aportarte una visión nueva que las mujeres organizadas por otra y lo que han conseguido:
http://pensamientoliberado.blogspot.com/2008/10/sewa-bajo-ataque-asociacin-mujeres.html
Buen reportaje, es la sugunda vez que te visito, en la anterior no dije nada :) somos tantos los que miramos leemos y no decimos nada... el mundo silecioso, no me desagrada este silencio, también es comunicación... y también disfruto de la participación,si te apetece...
Un cordial saludo, compartiendo en el mundo en armonía...
Una recollida meravellosa de fotos des d'Índia, salutacions des de Finlàndia!
Publica un comentari a l'entrada