Baobab vora Ireli, un llogarret a la falda de la falla de Bandiagara, al País Dogon.Suposo que la meva fascinació pels baobabs se'm despertà des que vaig llegir el llibre de "El Petit Príncep" de Antoine de Saint-Exupery on s'explica d'un planeta on les arrels dels baobabs creixen tan grans que poden arribar a fer-lo explotar.
Aquesta foto està feta vora Ireli, un llogarret a la falda de la falla de Bandiagara, al País Dogon.
A l'Àfrica s'expliquen moltes llegendes sobre baobabs, però n'hi ha una que és molt extesa i coneguda:
"El baobab era un arbre molt orgullós que tenia cura de les seves branques, fulles i imatge d'una forma molt obsessiva i vanitosa. Amagava els seus fruits, les fulles i les tiges tendres de la mirada dels animals perquè no se les poguessin menjar. Un bon matí s'aturà un petit ocell en una de les seves branques. Un falcó el perseguia per donar-li caça i aquest li havia ferit una ala. El baobab li recriminà el per què s'havia aturat a una de les seves branques, tenint por així que l'embrutés. L'ocellet li explicà la seva situació tan apurada, però el baobab li exigí que arrenqués el vol i no l'embrutés més. Seguidament va començar a agitar les seves branques fins que va obligar l'ocellet a marxar. Però el baobab no sabia que aquell ocellet havia estat enviat pels deus per provar la seva vanitat i orgull. Així doncs els deus l'obligaren a capgirar-se, col·locant el brancatge enterrat al terra i les arrels mirant de cara cap amunt. A més posaren els fruits, l'escorça i les tiges al servei dels demés animals".
8 comentaris:
Te devuelvo tu maravillosa visita.¿cómo puede crecer un árbol entre tanta piedra? Un cielo estupendo, un paisaje maravilloso. un sitio genial para comerse un bocadillo jejejeje.
besos
Hola Josep M.! Que bé tornar a llegir els teus escrits!Jo també vaig conèixer els baobabs de la mà de Saint-Exupery i El petit príncep. Quins arbres tan màgics... deu ser fantàstic poder-los veure de prop! Espero més escrits d'aquest viatge que deu haver estat fantàstic! Una abraçada.
Quina llegenda més profitosa.... la vanitat no serveix pas per res, i jo també vaig sentir a parlar del baobab per primera vegada com tu.... El petit príncep va donar per molt, tan "petit" com era, ell i llibre, oi? Bona imatge i preciosa història! Una salutació ben cordial :)
Espero i desitjo que aquest ocellet sorti d'aquesta fàbula i es recorri aquest món provant a les persones i si cal plantant-los gent boca avall per a fer-lo més just, bonica foto bonic conte!!!
salut!
Quantes vivències a Malí!
Quin país més meravellós!
Llàstima de la pobresa i la fam...
Espero veure més fotos i les teves experiències.
Salutacions!
Una bella llegenda que evoca l'arrelament dels humans amb la natura. Moltes cultures generen el culta a determinats arbres. A llatinoamèrica hi ha un gran culte a la "Ceiba". Sota de la Ceiba, a Cuba fins i tot hi fan rituals.
Hombre viajero. A mi también me gusta el baobad, aunque no fue por Exuperi que lo conocí :)
Interesante leyenda, muy apropiada para muchos de nosotros ¿no te parece? :) Y me parece que en alguna ocasión también los dioses nos ponen al revés. Pero no me parece que todos seamos capaces de entender porqué...
Bueno, poco a poco, voy remontando el vuelo.
Un abrazo
Enhorabona pel bloc, per les fotos i els escrits. També soc fan del baobab. Mali m'espera!...algun dia no molt llunyà.
T'aniré seguint Josep Ma.
Una abraçada i 1000 gràcies per les teves aportacions.
Tere Casas
Publica un comentari a l'entrada