Fotografia feta a les afores de Djenné"(...) un adagi malià diu: Tot el que som i tot el que tenim, ho devem una sola vegada al nostre pare, però dues vegades a la nostra mare". L'home, segons nosaltres, no és més que un sembrador distret, mentre que la mare és considerada com el taller diví on el creador treballa directament, sense intermediari, per formar i portar a la maduresa una nova vida. Per això, a l'Àfrica, la mare és respectada gairebé com una divinitat".
del llibre "Amkul·lel, el nen ful" d'Amadou Hampâté Bâ
5 comentaris:
De sobte he tingut la sensació de que la mirada de la noia de la fotos (ampliada) ho deia tot. Un post molt bonic!
Una gran dita.... penso el mateix, si, suposo que com sóc mare.... Preciosa imatge, i el paratge increible! Salutacions :)
La mirada d'aquesta jove mare és impactant. Bona foto amic, i preciós text.
Preciosa, aquesta foto! Realment la mirada de la mare és impressionant. I molt bonica la cita!
¡Qué mirada tan directa! Me encanta esa mirada sin tapujos. Y me encanta también el adagio: y eso que como siempre occidente ya ha contaminado mucho todo... y no quiero ser negativa. Esa necesidad que tenemos los humanos de admirar no confunde muchas veces el camino.
La madre, esa parte que tan poco conocen los hombres... me gusta, es bastante real, por eso han buscado subyugar a la mujer de un modo u otro. Sigo diciendo que me encanta tu gusto por viajar :)
Un fuerte abrazo Josep, gracias por tu compañía, siempre bienvenida.
¡Hasta pronto!
Publica un comentari a l'entrada