LA DONA PALESTINA ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT

En la mesura que el conflicte arabo-israelià puja de to, les famílies palestines també radicalitzen la forma d'interpretar l'Alcorà amb l'objectiu de reafirmar la pròpia identitat nacional, contínuament posada en dubte pel govern d'Israel. Aquesta forma restringida d'entendre el llibre sagrat, provoca una reducció de la presència de la dona en l'àmbit públic i en general de les seves llibertats.

Fotografia feta al barri antic d'Akko

A la foto, dues generacions de dones palestines o per dir-ho d'una altra forma, la tradició envers la modernitat.

Fotografia feta al barri antic d'Akko

Fins que les nenes no tenen el primer període i el seu cos comença a desenvolupar-se, gaudeixen d'una llibertat similar a la dels nens.

Fotografia feta al malecó d'Akko

Fotografia feta al barri àrab de la ciutat antiga de Jerusalem

Per a mi, el més impactant d'aquesta foto, és el fet que la dona oculti el seu rostre sota el vel fins al punt que gairebé és confon amb la roba que ven. La dona pateix un procés de "cosificació", es converteix en una mena d'objecte inanimat.

Nenes jugant al barri antic d'Akko

Per un carrer del barri àrab de Jerusalem, dins de les muralles de la ciutat antiga

La major part del temps la dona palestina tradicional passa el seu temps a casa fent les feines domèstiques. L'únic àmbit d'esbarjo i vida pública de què gaudeixen són el mercat i la mesquita.

Per un carrer del barri àrab de Jerusalem

Dones a l'esplanada de les mesquites a Jerusalem, un espai d'interacció social per a les comunitats musulmanes de la ciutat.

Estudiants a l'esplanada de les mesquites, a Jerusalem

Nena davant la mesquita de la Roca, a l'esplanada de les mesquites a Jerusalem

Nenes tornant de l'escola a Beitlehem

Entre les famílies palestines i musulmanes més tradicionals, quan les nenes arriben a la pubertat, deixen d'assistir a l'escola i tota possibilitat de portar una futura vida autònoma.

Fotografia feta a Ramallah, capital administrativa de l'Autoritat Nacional Palestina

Possiblement una de les opcions de la dona palestina per pujar al tren de la modernitat, sigui l'accés a les noves tecnologies.

Fotografia feta al Mar Mort

A la fotografia, unes nenes adolescents es miren amb certs gestos d'avorriment els seus germans com gaudeixen d'un bany.

Fotografia feta a Ramallah

L'accés a la cultura i l'estudi és l'escletxa per on ha de passar la dona palestina per gaudir d'una vida plena. La lectura reestringida de l'Alcorà per part dels líders religiosos i el mur de la vergonya construït pel govern israelià, són obstacles moltes vegades insalvables per a la consecució d'aquest objectiu.

ELS HABITANTS DEL CARMEL PARLEN (Un barri exposat a crítica)

Amb aquest article i document fotogràfic em proposava que els habitants del barri del Carmel de Barcelona fessin una crítica de la situació física i social de l'entorn on viuen. Un dels temes que semblava inevitable que hi aparegués era la tragèdia que va succeir l'any 2005 arrel de la perforació defectuosa del subsòl per la construcció del metro. Però en un sentit negatiu, van aparèixer molts més temes com les fortes pendents, la falta d'activitats d'oci per la gent jove, l'aspecte degradat de les zones boscoses i ajardinades, la falta d'higiene del barri, o l'aïllament de la resta de la ciutat. Com a aspectes positius van parlar del caràcter afable i popular de la seva gent, el paper del mercat com a punt d'interacció social, les zones boscoses, la fisonomia de poble de certes parts del barri tot i que en vies de desaparèixer, o el gran nombre d'autobusos que els comunicaven amb el centre de la ciutat.

En general, els habitants del Carmel entrevistats feien referència sobre la nova immigració com un fenomen que els hi feia recordar les seves pròpies arribades també com a immigrants al barri. Un jove nascut al barri però, verbalitzava cert rebuig a aquesta nova immigració extra-comunitària com a quelcom que no és nostre, que no és propi del país.

Pel que fa al fenomen de l'Okupació, l'estil de vida despreocupat i provocador, i les robes un tant estrafolàries despertaven molt desconcert i desconfiança en la gent més gran.

Aprofito per donar les gràcies a les persones del Carmel que em van ajudar a donar-li forma a aquest reportatge.

MASADA EN L'INCONSCIENT COL·LECTIU JUEU (Març de 2007).

Masada és una fortalesa contruïda pel rei Herodes el Gran en un altiplà que s'eleva a 400 mt. sobre el nivell del mar, enmig del desert de Judea. L'any 70 a.c. les legions romanes havien sotmés tota Palestina amb la conquesta de Jerusalem i la destrucció del Temple. Però dos anys després encara existien un grup de jueus lliures atrinxerats a la fortalesa de Masada. L'any 73 a.c., entre 10.000 i 15.000 legionaris dirigits pel governador Flavius Silva van trigar tot un any en conquerir-la, construïnt una rampa de terra reforçada amb vigues de fusta que encara d'avui en dia es pot veure en el cantó occidental de l'altiplà. En entrar els romans a la fortalesa, els seus habitants s'havien suicidat i cremat tots els queviures i pertinences. Preferien morir com a homes lliures i amb dignitat que no pas viure com a esclaus sotmesos als romans.

Segons Luís Reyes Blanc al llibre "Viaje a Palestina", el mite de Masada està ben present en l'imaginari col·lectiu de la població ultraortodoxa jueva. Patria o mort. El suicidi ritual abans que entregar la Terra Promesa per Yavhé als àrabs i palestins. I no cal recordar que Israel disposa d'arsenal nuclear com per acabar amb el planeta!

Telefèric que puja fins a la fortalesa de Masada.

Els esdeveniments de Masada, mite molt arrelat en l'imaginari col·lectiu de la nació hebrea.

Restes d'una cisterna d'aigua dins de la fortalesa.

Rampa d'assalt construïda pels romans per conquerir la fortalesa de Masada.

Vistes del desert de Judea i del Mar Mort des de l'altiplà de Masada.