dimecres, 8 d’octubre de 2008

CHANDIGARD I EL ROCK GARDEN. EL NAIXEMENT D'UNA ÍNDIA MODERNA (juliol de 2008)


Poc després de la independència de l'Índia de la seva metròpoli britànica, Jawaharlal Nerhu, el primer cap de govern del país emancipat, es planteja crear una ciutat que servirà de capital per a la regió del Punjab i que representarà, amb paraules literals: "l'expressió de la fe de la nació en el seu futur". El projecte va ser presentat a dos arquitectes estadounidencs d'avantguarda, Matthew Nowicki i Albert Mayer. Però poc després Nowichi morí en un accident aeri i Mayer va acabar renunciant al projecte. Així doncs, l'arquitecte suís Le Corbusier va acabar essent l'escollit per planificar la nova ciutat.
Chandigard havia de ser el símbol d'una nova Índia, moderna, lliure de vaques sagrades i cabres que destorbessin el trànsit. L'antítesi dels barris antics de les grans urbs, caòtics i amb carrers estrets plens d'escombreries. Així doncs, Le Corbusier va idear un taulell geomètric d'avingudes amples flanquejades per arbres, zones ajardinades i edificis funcionalistes al servei de les necessitats dels seus habitants. Amb Chandigard naixia una nova concepció de país racional i ordenada.
Cadascú que jutgi el resultat. A mi Chandigard em va recordar els barris-dormitori, freds i grisos de les nostres ciutats europees. Era un indret que a pesar d'ésser habitat per indis amb els seus costums de fer vida al carrer, s'havia quedat desprovista d'allò que precisament els turistes busquem a l'Índia: el batibull inesperat i caòtic d'interrelacions humanes ple de secrets per descobrir.

Chandigard és una ciutat plena d'edificis funcionalistes.




La ciutat, com a símbol de l'Índia moderna que havia d'esdevenir després de la independència, sempre s'ha emmirallat en l'estètica occidental a pesar de mantenir certs trets propis del país.


Chandigard no ha pogut fugir de la desigualtat social que es pròpia de tot el país, malgrat que la major part de la població sigui sikh. La religió sikh creu en la igualtat d'oportunitats de tots els éssers humans i per tant no tenen una mentalitat condicionada pel sistema de castes.


El Music World, un dels negocis més famosos de la ciutat, especialitzat en la venda de CD's i DVD's de Punjavi Pop.


Malgrat la intenció de Le Corbusier d'idear una ciutat ordenada i geomètrica, les paradetes i negocis al carrer propis de l'escenari quotidià indi, existeixen sota els porxos que flanquegen els carrers de la ciutat. Però sense aglomeracions ni estretors.






Habitants sikh de Chandigard


A Chandigard, tot i que segueixen havent-hi paradetes al carrer, a diferència de la majoria de llocs de l'Índia, els supermercats prenen una gran importància com a serveis alimentaris.

El metro de Chandigard, un evident símbol de modernitat.


Chandigard, una ciutat abocada a les noves tecnologies.


Monument que enuncia i commemora el Rock Garden de Nek Chand

L'Índia fa pocs anys que s'ha independitzat i el Paquistan s'acaba d'emancipar. Multituds de musulmans traspassen la frontera cap al nou país que acaba de néixer. Sota aquest context socio-polític, Nek Chand, un supervisor de carreteres recent arribat del Paquistan, se sorprén de la gran quantitat de deixalles que es poden veure per tot arreu degut als pobles destruits per contruir la ciutat de Chandigard. Aproximadament l'any 1958 decideix apropiar-se d'uns terrenys enmig de la jungla pertanyents al govern, per crear un jardí ple de formes i figures fetes d'aquelles deixalles que tan mal als ulls li feia.
El més increïble de tot és que el jardí no es va descobrir fins 15 anys després, el 1973, en què representants del Govern fan un estudi del territori i ensopeguen amb aquest racó de natura moldejada a la mida de l'ésser humà i ideada per llur gaudi. Tot i que els jardins ocupaven il·legalment uns terrenys que tenien amo, el Govern indi va saber apreciar el valor cultural que posseïa, i lluny d'enderrocar el projecte, el va finançar per tal que Nek Chand pogués seguir l'obra.
Actualment el jardí, conegut com el Rock Garden de Nek Chand, és el segon monument més visitat de l'Índia per darrere del Taj Mahal a Agra.






























dijous, 28 d’agost de 2008

DIÀLEG DESCONCERTANT (Índia, juliol de 2008)



Poc tindria a dir sobre aquestes fotografies si no fos pel diàleg surrealista que vaig mantenir amb el noi que surt a la imatge. L'Índia és un país ple de gent amable i hospitalària, i trobo que molt comprensiva amb el deliri fotogràfic que la majoria de turistes patim quan visitem un indret exòtic. Però aquell dia, després d'haver-me topat durant tot el sant dia (a la Índia gairebé tot és sant i sagrat) amb embaucadors, conductors de tuc-tucs massa obstinats per que no caminés tant, comissionistes, estafadors i botiguers agressius per la ciutat de Varanasi, l'encontre amb aquest noi em va fer actuar d'una forma una mica cínica.

El diàleg feia així en un anglès de pa sucat amb oli, tant el del noi com el meu:

- Eh, eh,... no fotografiïs els meus búfals. Si ho vols fer hauràs de pagar-me cent rúpies.
- Ah, no tranquil, no penso fotografiar-los-. Malgrat la meva resposta evassiva, em vaig acostar al riu i vaig fer un primer pla dels búfals.
- Eh, no pots fotografiar els búfals!
- No, no,... no els he fotografiat pas. He fotografiat el riu.
- Sí, però els meus búfals són dins del riu!
- Sí, però el riu no serà teu també, no?
- Oh,... no, no és meu però..., bé et deixo que facis les fotos que vulguis.
- Ah, està bé, gràcies.
I és que a vegades la relació entre autòctons i turistes no resulta gens fàcil.

divendres, 22 d’agost de 2008

KARNI MATA, EL REGNE DE LES RATES (Deshnok, la Índia, juliol de 2008)

Temple de Karni Mata

El temple de Karni Mata es troba al poble de Deshnok, a 30 Qm. al sud de Bikaner, a la regió del Rajasthan, l'Índia.

Explica una llegenda que la deesa Karni Mata, una reencarnació de Durga datada al segle XIV, va suplicar a Yama, la deesa de la mort, que resucités el fill d'un narrador que es trobava desesperat per la mort del seu descendent. Yama s'hi negà. Karni Mata, enutjada per la negativa de Yama, decidí reencarnar tots els narradors en rates per evitar que la deesa de la mort s'endugués les seves ànimes. Es diu que és des de llavors que es venera Karni Mata i les seves rates sagrades al poble de Deshnok.


















Ofrena de sucre, llet i polpa de coco a la deesa Karni Mata i a les rates






Passadís situat darrere el temple de Karni Mata


La rata blanca, símbol de bona sort per qui la vegi


Devoció per les Kabas, les rates sagrades