dilluns, 3 d’octubre de 2011

CACERA CONTROVERTIDA (Groenlàndia, juliol de 2011)

A la fotografia, dos inuit esquarterant la cacera, dues foques (nom científic "phoca vitulina") que ells anomenen "qasiagaq", a la ciutat de Narsaq.


Groenlàndia, amb una extensió semblant a tot el continent europeu i les illes britàniques, i una població aproximada d'uns 55.000 habitants, la cacera de foques, balenes i altres animals marins, resulta del tot sostenible ecològicament parlant perquè és per pura supervivència. El problema esdevé quan gran potències mundials fan de la cacera d'aquests animals un negoci a gran escala. Els inuit, en un país amb una metereologia tan gèlida i amb una falta de recursos agrícoles evident, sempre han necessitat del greix i calories d'aquests animals per sobreviure.


És veritat que un animal com la foca, en el nostre inconscient desperta tendresa i ens costa pair el fet de matar-la per menjar, però qui hagi estat en una festa familiar ben catalana com la de la matança del porc, m'imagino que no tindrà cap problema en acceptar la cacera de la foca entre els inuit de Groenlàndia com una pràctica del tot legítima. La foca mor d'un tret, el porc, des del moment que se'l lliga per portar-lo a matar, comença a xisclar perquè ja n'és conscient de la sort que l'espera. La seva mort és lenta i esfereïdora. Potser llavors, és que en el nostre imaginari el porc s'associa amb la brutícia i la rudesa, en canvi la foca desperta sentiments semblants als d' un ós de peluix.

diumenge, 27 de març de 2011

"ALÍCIA NO PAÍS DAS MARABILLAS" Galícia, febrer de 2011)

"Alícia" de Miguel Piñeiro


"És difícil figurar-se que és el que passa pel cap d'una persona autista, arribar a comprendre, des de la nostra privilegiada i racional atalaia, l'univers que imaginen i on construeixen els seus somnis. El pintor Miguel Piñeiro va voler apropar-se a aquesta -realitat diferent- de la mà de la seva fillola, l'Alícia, una nena fràgil, d'ulls grans i mirada abstreta, a la qui als dos anys van diagnosticar-li aquesta patologia". Amb aquestes paraules, José Luís Menéndez López, president del Museo do Povo Galego de Santiago de Compostela, presenta un conjunt d'obres pictòriques de Miguel Piñeiro anomenat "A vida en imaxes. Alícia no país das marabillas" que ens intenta acostar d'una forma creativa i plena de sensibilitat, al món misteriós i hermètic de l'autisme.


L'autor apunta literalment del quadre exposat més amunt: "Alícia, com catro anos de idade, é retratada xunto a catro personaxes clasicos do ilustrador checo Zdenec Miller, os seus dibuxos animados favoritos (en aquest enquadrement fotogràfic només se n'observen dos). A mirada ausente, o libro coas páxinas em branco, (xa que as palavras carecen de sentido para ela) e os personaxes integrados co rostro da nena simbolizan ese mundo interior tan complicado de interpretar para os demais".


Si properament us acosteu a Santiago de Compostela, no us ho penseu dos cops i visiteu l'exposició. No us decebrà!

dimecres, 12 de gener de 2011

CONSOL (Catalunya, gener de 2011)


Fotografia feta al poblet de Santa Pau, a la comarca de La Garrotxa.