dimecres, 25 d’abril de 2007

ELS HAREDIM, ELS GUARDIANS DE LA TERRA PROMESA (Març de 2007).

Haredim és el mot per designar els jueus puristes que intenten seguir la Tora, el llibre sagrat de l'Antic Testament, al peu de la lletra. Es podria traduir com a "temerosos", suposadament temerosos del poder de deu. Estan convençuts de ser el poble escollit per Yavhé, i per tant els legítims propietaris de la terra promesa anomenada Israel.
Aquest projecte sobre l'estudi dels haredim es deu al meu interés sobre el conflicte territorial que es viu a Israel entre la població jueva i palestina, a més dels països àrabs veïns. Tot i que sovint es titlla el conflicte com a enfrontament religiós, crec que la veritable raó té més a veure amb dues nacionalitats que busquen en els seus llibres sagrats els arguments per justificar la propietat d'un territori.

Un nen busca en les pàgines de la Tora un dubte davant el posat d'espera del seu mestre.


Un grup escolar de nenes àrabs passant a la vora d'un grup de nens escolars jueus a la ciutat vella d'Akko.


A Israel cada pedra és sagrada i motiu de conflicte entre religions i grups socials. Tant és així que la vida quotidiana resulta veritablement difícil per als seus habitants. En la fotografia, l’antic cementiri jueu profanat per les tropes jordanes durant l’ocupació de 1967, als peus de la muntanya de les oliveres. Al fons, les muralles de la ciutat vella de Jerusalem.


Un home i la seva filla entrant a la ciutat vella de Jerusalem per la porta de Jaffa.




Excursió d'uns escolars a la ciutat vella de Jerusalem. Tant al capdavant com a la cua de la fila, un home amb un fusell vetlla per la seguretat dels infants.



A Israel existeix una forta presència militar degut a la sensació d'amenaça contínua que senten per part de la població palestina i dels països àrabs veïns. Els nois fan tres anys de servei militar i les noies dos.



Home llegint la Tora a la tomba del rei David.





Per arreu del país és molt usual veure joves carregant fusells a les espatlles.



Els jueus diuen que el mur de les lamentacions apareix mullat de rosada pel matí, perquè Yavhé plora cada nit. Es lamenta per la destrucció del segon temple sagrat de Jerusalem, a mans de les tropes romanes de Tito l'any 70 d.c.



Zona del mur de les lamentacions reservat a les dones.



Nens aprenent a recitar fragments de la Tora davant del mur de les lamentacions.



Un rescatador d'ànimes ultraortodox a Ben Yehuda, carrer de Jerusalem vora el qual s'hi troba una variada oferta de bars nocturs i discoteques.



El barri de Mea Sherim, situat a la part nova de Jerusalem, surt al carrer per preparar el peshar o la pasqua hebrea. En aquesta festivitat es commemora l'alliberament de la població jueva d'Egipte i l'inici del viatge cap a la terra promesa. Segons Israel Kelstein i Neil Asher Silberman al llibre "La biblia desenterrada", la pasqua hebrea simbolitza la resistència del poble jueu contra les amenaces de cada moment, al llarg de la seva història.


Els jueus més puristes importen les seves robes negres de països com Polònia o Hungria. El color negre i blanc connoten el propòsit de viure de forma austera i allunyada del materialisme més eixelebrat existent arreu del món. El barret o la Kippa per als homes i el mocador per a les dones, és el recordatori que per sobre de les persones existeix la figura de Yavhé. Tot i que algunes d'aquestes peces de roba no són molt aptes pel clima d'Israel, s'aferren a la tradició dels seus avantpassats en les antigues comunitats europees.



Les estadístiques diuen que si els índexs de natalitat entre la població àrab i la jueva segueixen com fins ara, en unes tres dècades la població àrab pot ser majoritària a Israel. Per això el govern, tal i com resa la Tora, incentiva la natalitat entre la població jueva. A més, el govern israelià facilita l'arribada d'immigració jueva d'arreu del mon amb edat de procrear.


Les dones casades oculten el seu cabell amb un mocador o fins i tot amb una perruca. Les que interpreten la Tora de forma estricte, se' l rasuren al zero.



Al barri de Mea Shearim, els seus habitants no compren diaris per no contaminar-se dels esdeveniments del món exterior. En tenen prou amb les notícies sobre els afers del barri que es pengen a les parets del carrer.

1 comentari:

Nikol ha dit...

While I mostly agree with your post, this article by Obadiah Shoher presents the haredim in somewhat different light http://samsonblinded.org/blog/not-true-rabbis.htm Shoher argues against haredim isolating themselves from other Jews instead of bringing the religion to masses.