dijous, 28 d’agost de 2008

DIÀLEG DESCONCERTANT (Índia, juliol de 2008)



Poc tindria a dir sobre aquestes fotografies si no fos pel diàleg surrealista que vaig mantenir amb el noi que surt a la imatge. L'Índia és un país ple de gent amable i hospitalària, i trobo que molt comprensiva amb el deliri fotogràfic que la majoria de turistes patim quan visitem un indret exòtic. Però aquell dia, després d'haver-me topat durant tot el sant dia (a la Índia gairebé tot és sant i sagrat) amb embaucadors, conductors de tuc-tucs massa obstinats per que no caminés tant, comissionistes, estafadors i botiguers agressius per la ciutat de Varanasi, l'encontre amb aquest noi em va fer actuar d'una forma una mica cínica.

El diàleg feia així en un anglès de pa sucat amb oli, tant el del noi com el meu:

- Eh, eh,... no fotografiïs els meus búfals. Si ho vols fer hauràs de pagar-me cent rúpies.
- Ah, no tranquil, no penso fotografiar-los-. Malgrat la meva resposta evassiva, em vaig acostar al riu i vaig fer un primer pla dels búfals.
- Eh, no pots fotografiar els búfals!
- No, no,... no els he fotografiat pas. He fotografiat el riu.
- Sí, però els meus búfals són dins del riu!
- Sí, però el riu no serà teu també, no?
- Oh,... no, no és meu però..., bé et deixo que facis les fotos que vulguis.
- Ah, està bé, gràcies.
I és que a vegades la relació entre autòctons i turistes no resulta gens fàcil.