dissabte, 14 de març de 2009

L'ESGLÉSIA DE SAN JUAN CHAMULA (Mèxic, agost de 2004)

L'església de San Juan Chamula


El mercat del diumenge a San Juan Chamula

"Un cop a l'entrada del temple, vaig guardar la càmera fotogràfica i la gorra sota la mirada dels quatre mayordomos que es trobaven al meu davant, per tal que es fessin càrrec de la meva bona fe davant del que ells entenien com a sagrat. De seguit, els hi vaig atansar el tiquet. Un d'ells va mirar l'interior de l'església i posteriorment, amb un gest amb la mà, em va donar el permís per entrar-hi. En traspassar el llindar de la porta, em va fer la sensació que havia accedit a un indret on el temps es regia per unes lleis totalment diferents de les de l'exterior. Els meus ulls van trigar uns segons en acostumar-se a una llum molt pobre, en un espai que de bon principi se'm presentava abarrotat de siluetes retallades en la penombra, com aparicions fantasmagòriques. Uns raigs de llum blanquinosa i dèbil entraven per les minúscules espitlleres que s'obrien a la part més alta de les parets robustes, i banyaven l'escena d'una gran multitud de gent agenollada, que formava petits grups.

Una agressiva olor, barreja de copal i pinassa, va colpejar els meus narius que es van eixamplar amb la intenció d'adaptar-se a aquella sensació de falta d'oxigen. Entre les persones inclinades amb expressions de recolliment, uns pocs infants corrien per l'església amb una actitud enjogassada i del tot aliena a les mostres compungides dels seus adults. La llum blanca i solar es barrejava amb la il·luminació dèbil de petites espelmes veladoras enclastades a terra i amb el fum del copal que es cremava per tots racons, formant així un escenari de misteriosos contorns.

Vaig avançar la meva posició passant entre els grups d'indígenes que desenvolupaven les seves activitats rituals, intentant per tots els mitjans de no llençar-hi res. El fet de caminar sobre el mantell cruixent de pinassa em feia sentir com si els meus peus no toquessin a terra, com si en qualsevol moment el meu cos s'anés a enlairar cap al sostre del temple. Potser aquell mantell d'agulles verdes feia sentir els indígenes més a prop dels seus deus. Els caps espirituals, dispersats entre els grups de persones agenollades, dirigien els diferents rituals que s'anaven desenvolupant alhora, amb una veu baixa i on s'hi barrejaven el castellà, el totzil i algun mot en llatí. Els seus murmuris de fons, greus i persistents, es gronxaven esmorteïts en les meves oïdes, produint-me una sensació d'encanteri agradable.

Vora les espelmes blanques i les llaunes de copal que purificava l'espai sagrat del temple, alhora que duia cap als deus les pregàries dels oradors, hi havia un gran nombre d'ampolles de plàstic de Coca-Cola i Fanta que feien la impressió d'estar fora de lloc. Aquelles begudes eren sorprenents si tenim en compte el recel dels Chamula per acceptar productes estrangers amb unes connotacions globalitzadores i neoliberals tan evidents. Alguns homes bevien posh, el mateix aiguardent de blat de moro que la noia del D.F. m'havia deixat provar al poble de Lacanjá Chansayab. Però aquella beguda alcohòlica només podia ésser ingerida dins de l'espai sagrat de l'església per aquelles persones que no sentissin cap rancor ni mals pensaments contra ningú. En cas contrari, els feligresos havien de beure Coca-Cola o un altre producte efervescent semblant. Fa unes dècades, els Chamula utilitzaven en els seus rituals fulles de col per provocar-se els gasos amb les posteriors conseqüències d'uns forts eructes. Creuen els Chamula que quan eructen, expulsen del seu cos els mals sentiments, les males energies que poden provocar malalties. Però amb el pas del temps, la Coca-cola va arribar a Los Altos de Chiapas i els seus habitants es van adonar que el gas d'aquesta beguda dolça oferia uns efectes gasosos molt més immediats que les fulles de col, amb la lògica substitució progressiva d'un producte per l'altre. Com gairebé sempre, les transformacions socioculturals esdevenen en relació al grau d'eficàcia i pracmatisme dels seus elements".


"PEL SUD DE MÈXIC. UN VIATGE EN SOLITARI" per Josep M. Ferrer


11 comentaris:

Ducky ha dit...

Estic prendada amb aquest relat tan bé escrit! He viatjat amb tu per aquesta església. Les fotos em situen en l'escena. Tot un conjunt exquisit. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves enriquidores experiències.

haideé ha dit...

Es curioso como se puede encontrar justificación a todo si uno quiere encontrarsela. Al final esas bebidas lograron colarse, habría que saber a ciencia cierta quien fomentó que eso fuera así, si partió de los propios lugareños a de alguien más. El boca a boca es el método más eficaz de propaganda, dicen.

A mi me hubiera ocurrido como a tí, la necesidad de respirar oxigeno ante la densidad de esos fuertes aromas.
Me gusta tu relato y las imágenes con esa aglomeración de personas atentas a su fe.
Veo que optaste por seguir con la misma:)
Estas enlazado.

Txell ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat sobre l'església de Chamula, m'ha semblat que m'hi trobava a dins també. Mèxic és per a mi un viatge encara pendent...

Joan deu Peiroton ha dit...

Adiu l'explorador! Gràcies per la visita al meu blòg, i també per donar-me l'oportunitat de conèixer el teu! Molt interessant i amb fotos precioses!!! T'he afegit a la meva llista! Fins aviat!

F. Antolín ha dit...

Si las fotos son magníficas, pero el relato me ha hecho estar allí dentro. Y los de la Coca Cola es que piensan en todo, eso es marketing.

Gracias por pasarte por mi blog, eres mu amable.

marc ha dit...

Molt xulo el blog! He corregut a enllaçacar-te! :) Una abraçada! marc

Berta i Jordi ha dit...

Comparat amb el teu vagatge aventurer lo nostre ha estat un joc de nens. Molt ben escrit aquest bloc. Ens seguim veient per la xarxa.
Salut

Dani ha dit...

Jo fa uns anys hi vaig estar i tampoc va deixar de sorprendre'm. És curiós aquest estrany sincretisme, té un encant especial...

Nany ha dit...

que hermosa descripción, absolutamente vivida, casi como si sintiera cada uno de tus propios pensamientos… las fotos estupendas, me agrada mucho la última, se ve allí todo el movimiento… un abrazo

Marcel.la ha dit...

Ostres, he arribat al teu blog desprès de donar una volta per la xarxa. Grata sorpresa aquesta entrada! Vaig estar per aquelles terres el 2004, les teves sensacions dins l'esglèsia son molt semblants a les que vaig tenir jo. Impressionant, tot i no tenir imatges de l'interior quant hi penso encara se'm posa la pell de gallina.
Felicitats pel blog molt interessant.
Marcel.la

Anònim ha dit...

Bé, doncs, us escriu un dels que habitualment una vegada a l'any passa per San Juan Chamula. Acostumo a fer la cerimònia de posar les “espelmetes” (per extrany que us pugui semblar, ja se que no és molt normal, no és cap fantasmada... un autòcton m'ho va ensenyar i des de llavors...), per ser exacte, de les blanques, ja que amb les de colors sinó se'n sap millor no jugar-hi (un servidor només sap el més bàsic), i menys amb les negres, podem prendre mal. Pel que fa a temes pollastres i ous, no ho toco. Heu parlat de sincretisme i sí, hi ha una part de sincretisme malgrat “ells” es consideren tradicionalistes. Val a dir que a Chamula hi ha un fort radicalisme religiós, haureu vist els que coneixeu la zona, que moltes dones (i homes) chamules van vagant per l'estat de Chiapas venent, d'altres habiten a San Cristóbal, els identificareu pel seus vestits tradicionals, doncs bé, en molts casos són expulsats de Chamula per diferencies religioses, ja que no són tradicionalistes, d'altres per evangèlics i el que està augmentant considerablement és la introducció de l'islam (recordar fàbrica de joguines de fusta). En fi que en podríem parlar llargues estones, si no ho coneixeu, és un lloc màgic molt recomanable. Ah! Ho oblidava, el tema cocacola... abans prenien posh (beguda alcohòlica de destil·lat de canya), actualment la cocacola o altres begudes gasoses han passat a substituir-lo, el que interessa és l'efecte del “rotet”, hi ha la creença de que amb l'erupte es foragiten els mals auguris o mals esperits que es puguin quedar dins del curador (sanador) o j'ilol. També afegir que la distribució de la cocacola pertany al cacic del poble, un mafiós de “mucho cuidado”, comerciant-traficant d'altres substancies, estris-armes i persones, o sigui, un bon element.

Gràcies pel relat, Josep M., m'has fet sentir l'olor del copal i aquella remor de fons de les pregaries.

Salut i gràcies