Més o menys al bellmig de cada poble d'ètnia dogon, es troba la toguna. La toguna es pot traduir com a "la casa de la paraula" i és on la gent gran i homes de prestigi es reuneixen per debatre i discutir els esdeveniments i conflictes referents a la comunitat. Les togunes estan formades d'un sostre fet de canya de mill, sostingut per pilars de fusta que moltes vegades estan tallats amb figures animals, ancestres de la mitologia dogon. Les togunes no medeixen més de 1'20 mts. d'alçada, per evitar que en algun conflicte difícil de sol·lucionar, algú es pugui aixecar amb una actitud amenaçant contra un altre home. Les dones hi tenen prohibida l'entrada.
Nits de lluna plena!
Fa 5 anys
10 comentaris:
Quines imatges noi, dignes d'un nationl geographic.... felicitats i que sàpigues que em despertes una enveja gens sana :)
Com sempre unes fotos precioses i això de "la casa de la paraula" em sembla fascinant... que bé tenir un lloc per arreglar les coses parlant i que no permeti ni tan sols que algú s'alci per damunt d'un altre! Llàstima que les dones hi tinguin prohibida l'entrada... una abraçada, Josep M. i gràcies per tots els teus comentaris al bitllet de tornada.
Els teus viatges m'apropen a altres cultures d'una manera molt agradable.
Ostres, feia temps que no passejava per aqui, bonica sorpresa visual, un preciós reportatge. Aquesta última entrada amb imatges espectaculars.
M'agrada !
Quin post tant xulo. Una mena d'àgora, de fòrum ciutadà... tot un simbol. Parlar és que ha fet créixer la societat humana. Certament un lloc especial.
Molt bones fotos. Malí és un d´aquells països que el tinc a la lista. Si mai hi vaig ja m´informaràs.
Dani
és genial que comparteixis amb nosaltres aquestes formes de cultura que són més cultes que la majoria d'idees pseudocivilitzades occidentals. "La casa de la paraula". Estic a favor d'un sostre tan baix a tot arreu... parlaments, bars, centres cívics -quina ironia-aquests centres cívics de barris nostrats...jejejeje A reveure! ricard99 de blocs.mesvilaweb.cat/ricard99
M'encanta! Les fotos (enhorabona!) i la idea de la casa de la paraula. Mentre no arribi la tv i les parabòliques serà així ;-). Llàstima q les dones quedem fora... aixxxx! Res no és perfecte! Un ptó i endavant! Ets un artista!
Una contradicción, si dejaran entrar a las mujeres a lo mejor más de uno se pegaría un buen golpe...
En lo demás comparto esa medida.
Un abrazo
¡Feliz 2010!
Qué la armonía te acompañe en el camino :)
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada