divendres, 10 d’abril del 2009

UN PASTOR D'URDUÑA (Euskadi, abril de 2009)


El Luis Ganzábal Sautu va néixer l'any 1922. Fa de pastor a Urduña, ciutat de Bizkaia en territori d'Araba. És natural de Laudio, però es va casar amb una dona d'Urduña i ja s'hi va quedar a viure. Fa dos anys que és vidu. Camina al costat de les seves ovelles des que era jovenet, i en fa tant, que als seus 86 anys no recorda la data precisa. Però no li importa gaire, diu que des d'abans de la Guerra Civil. Tanmateix afirma que si tornés a néixer, escolliria l'ofici de pastor sense pensar-s'ho dues vegades. S'enorgulleix de les seves ovelles perquè són latxas, una classe només existent a Euskadi, llet de les quals, se'n fa el famós formatge d'Idiazabal.

Sovint acostuma a passar que el secret per ser feliç, consisteix en no demanar-li gaire a la vida.

11 comentaris:

Bernal Revert ha dit...

¡Josep!

Que te sigo leyendo, tío.

Me gusta mucho la composición de la primera foto.

Qué bueno todo lo que haces últimamente.

Enhorabuena otra vez

Esther Morán ha dit...

Quina enveja de vida sense estrés!
M'agrada sobre tot la primera, perquè és una foto que té una història encara que no l'expliquis.

massafressa ha dit...

Bones fotos i bones vacances!!! Parlant de pastors has vist "El Somni"? Va de l'última transhumància d'un pastor Gironí.
Per cert, ja en pot estar ben orgullós el senyor Luis de les seves uelles, són ben curioses, llanudes de cap a potes.

haideé ha dit...

Así es Josep, lo más sencillo, ir viviendo sin exigencias y aceptando, pero también sabiendo defender lo que eres con nobleza.
Me encanta la primera, ese verde y todas las ovejas de trasero me resulta divertida a la vez que bonita con la cara curtida del pastor Luis :)
Interesante, no sabía que eran únicas de esa tierra y tampoco lo del queso, y eso que me lo he comido alguna vez

Yo es que quiero que me visites en el otro blog, si pesadina :) jeje... y si te gusta lo que ves me lo dices, si no también... entonces ya sabré por qué no vuelves :) Pido igual que niña chica ¿te das cuenta? Una vez descubierto quien eres has de actuar en consecuencia,sin ambages...
Un abrazo

haideé ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
kiti jorda ha dit...

El teu bloc és molt interessant i reflexiu alhora,

bones fotos i text que l'acompanyen,

salutacions,

cristina

Pep i Nuria ha dit...

Si senyor, quanta raó tens, la felicitat moltes vegades passa per no crearnos expectatives i viure tal com bé la vida.

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt bones les fotos i el comentari. M'agrada especialment la primera foto: sembla que amagui realment els secrets del pastor.

Araceli Merino ha dit...

A part de quedar enbadalida amb aquesta mena d'ovelles, la veritat és que tens més raó que un sant. Signo la teva darrera afirmació. És aleshores quan la vida t'acaba sorprenent. Aquesta frase ens l'hauríem de repetir, almenys un cop per setmana.

Nany ha dit...

Hermosas fotos, y si ciertamente para ser feliz no se necesita mucha cosa!!!... un abrazo

merike ha dit...

Quina foto molt maca!! Salutacions des de Finlàndia. no, avui des de Barcelona però...